Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.

Los Hombres de la patronal a principios del siglo XX : Luis Ferrer-Vidal, José Sabadell y Félix Graupera / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 69-85 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

L'estudi versa sobre tres biografies empresarials i, principalment, sobre les apostes que aquestes figures del món patronal van dissenyar. Les tres biografies tenen diversos punts en comú: pertanyen a uns empresaris que van ser referents davant l'opinió dels sectors acomodats i d'ordre, i per això van construir una determinada imatge de la patronal i del món de l'empresari. Els tres industrials van tenir com a objectiu eradicar la CNT i els tres van ser catalans, però les seves propostes van prendre una significació espanyola. I en els tres casos les proposicions que aquests empresaris van dibuixar (corporativisme catòlic, vertebració "moderna" de la patronal i "autodefensa" militant i combativa) van tenir la seva major puixança en la conjuntura semi-revolucionària de 1919.

Federica Montseny o las paradojas de una biografía militante / Susanna Tavera García
Tavera García, Susanna


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 111-128 (Dossier: Historias individuales e historia social) 

Aquest article proposa una visió nova del discurs biogràfic i autobiogràfic, militant i mitificador, de la biografia de Federica Montseny, la primera dona que va ocupar una cartera ministerial en la Història d'Espanya. Planteja l'evolució de la trajectòria vital d'aquesta dirigent anarquista i centra i se centra en la forma característica en què aquesta va entrecreuar aspectes privats i públics -militants i professionals-. Es deté, finalment, en l'anàlisi del seu perfil com a publicista i dirigent de la CNT al llarg de les seves gairebé noranta anys i, finalment, com a ministra de Sanitat i Beneficència en 1936-1937.